El 1 de julio pasado, las organizaciones del sistema CCOO y UGT, firmaron la Reforma de Pensiones con la Patronal CEOE y el Gobierno PSOE-UP. Reforma que recoge las recomendaciones del nefasto Pacto de Toledo.
El anteproyecto indica que el primer bloque de reforma de las pensiones se enmarca en el cumplimiento de las recomendaciones del Pacto de Toledo aprobadas en el Congreso de los Diputados y también en el Plan presentado por el Gobierno del Estado PSOE a la Comisión Europea para poder acceder a los fondos europeos PERTE, donde se compromete a aplicar recortes en las pensiones en dos fases. Además de una nueva reforma laboral.
Esta reforma es un nuevo recorte de las pensiones siendo una prolongación de la reforma de las pensiones de 2011 firmada por el Gobierno Zapatero, la CEOE y los sindicatos CCOO y UGT que, entre otras lindezas, retrasó la edad de jubilación de los 65 a los 67 años e impuso el Factor de Sostenibilidad.
CONTENIDO DEL ACUERDO
Los principales puntos del acuerdo son los siguientes:
1. Revalorización de las pensiones en función del IPC, por cinco años
Durante los próximos cinco años, las pensiones se van a incrementar cada año en función de la inflación media anual registrada en noviembre del año anterior. De esta manera pretenden capitalizar la recuperación de la subida de las pensiones en función del IPC, que habían ganado con la lucha en las calles las plataformas de pensionistas y que en la práctica se está haciendo cada año desde los presupuestos desde 2018. Pasado el periodo de vigencia de cinco años, se revisará esta revalorización.
2. Recortes en la jubilación anticipada
Modificación de los coeficientes reductores
El acuerdo aumenta los coeficientes reductores de la jubilación anticipada voluntaria en varios casos, que son los que suponen la mayor parte de las jubilaciones anticipadas actuales: en los tres meses anteriores a la edad de jubilación ordinaria y los meses 24 y 23 anteriores. El objetivo es retrasar la jubilación anticipada, perdiendo por tanto su carácter.
Aplicación de los coeficientes reductores sobre la pensión, y no sobre la base reguladora
Los coeficientes reductores de la jubilación anticipada acuerdan que se apliquen por primera vez en la historia sobre la cuantía de la pensión, y no sobre la base reguladora como siempre se ha hecho. Esto supone que, se reducirá la pensión drásticamente durante toda la jubilación. Esta medida pretende liquidar en la practica la posibilidad de jubilarse anticipadamente.
El acuerdo, con el habitual formato de realizar los recortes de las pensiones de manera progresiva, plantea un período transitorio de 10 años comenzando con efectos retroactivos, a partir de enero de 2014 para que la entrada en vigor de esta medida sea a partir de 2024. Siendo ilegal a todas luces ya que con dicho periodo transitorio la entrada en vigor debería ser en el año 2031.
3. Mecanismo de equidad intergeneracional (el nuevo Factor de Sostenibilidad), cheque en blanco para recortar las pensiones
Una de las medidas más grave y peligrosa del acuerdo es el establecimiento del Mecanismo de Equidad Intergeneracional (MEI) que va a sustituir al Factor de Sostenibilidad.
La Disposición Adicional acordada señala que “en sustitución del factor de sostenibilidad … se establecerá un mecanismo de equidad intergeneracional que operará a partir de 2027”.
Se da vía libre al Gobierno PSOE-UP para que decida el contenido de dicho mecanismo, ya que se recoge que su concreción se tiene que hacer antes del 15 de noviembre de 2021, y si no hay acuerdo el gobierno lo regulará, para incorporarlo al proyecto de ley de reforma de las pensiones.
El MEI da al gobierno de turno la posibilidad de aplicar recortes en “los parámetros principales del sistema”, es decir, en el cálculo de la pensión, en la edad de jubilación o en la revalorización de las pensiones.
Para los firmantes es necesario “recuperar el planteamiento de 2011, ante el “problema” que va a suponer “la jubilación de la generación del baby boom y el aumento de la esperanza de vida”:
· Cabe recordar que lo acordado en 2011 fue, textualmente, lo siguiente: “a partir de 2027 los parámetros fundamentales del sistema se revisarán por las diferencias entre la evolución de la esperanza de vida a los 67 años de la población en el año en que se efectúe la revisión y la esperanza de vida a los 67 años en 2027. Dichas revisiones se efectuarán cada 5 años, utilizando las previsiones realizadas por los organismos oficiales competentes”. Es decir, el Factor de Estabilidad se formuló como un mecanismo automático de ajuste de las pensiones. Se habilitaba al gobierno para que recorte las (nuevas) pensiones si aumenta la esperanza de vida. Si la expectativa es vivir más años se recortan los ingresos mensuales.
4. Nuevas reducciones de las cotizaciones sociales
Se ha demostrado hasta la saciedad que la política de reducir cotizaciones sociales a la hora de crear empleo, sólo sirve para aumentar los beneficios empresariales. Sin embargo, en este acuerdo plantean nuevas reducciones en las bonificaciones sociales, en el caso de trabajadores y trabajadoras de más de 65 años, así como la reducción de 75% de la cotización por IT en mayores de 62 años.
5. Planes de Pensiones de Empresa
Los PPE que denominamos Planes Privados de Empresa, son otra de las vías privatizadoras del sistema de pensiones públicas que da pingües beneficios a los sindicatos CCOO y UGT y a los bancos (Santander y BBVA). A nivel de Euskadi ELA y LAB hacen lo mismo, a través de las Entidades de Previsión Social Voluntaria EPSV
Tratan de introducir estos planes en los convenios colectivos, sobre todo de las grandes empresas, estableciendo dos clases de trabajadores, los que tengan un Plan de Empresa y los que no. Está claro que es una medida antiobrera, siendo los únicos beneficiarios los sindicatos del sistema y los bancos, que todos los años repartirán un tanto por ciento de lo puesto por los trabajadores de dicho PPE. Los trabajadores, una vez llegada su edad de jubilación, tendrán un número de puntos que dependiendo de la cotización alcanzada en los fondos de inversión especulativos tendrán un valor u otro. En ningún caso van a tener una paga cada mes de manera vitalicia, o sea. el resto de su vida. Estos PPE como se ve no son tales, sino un timo de la estampita de CCOO-UGT y bancos.
6.Temas pendientes de desarrollar
Quedan aspectos pendientes de desarrollar. Algunos de ellos de mucho peligro, pues oyendo las declaraciones de Unai Sordo, secretario de CCOO, mucho nos tememos que pretendan liquidar la pensión de viudedad de futuro. Vergüenza de burócrata que reivindica la pérdida de derechos y conquistas, mientras que sigue en la indefinición más absoluta el desarrollo de los Convenios especiales para personas cuidadoras del Sistema de Dependencia.
Así mismo, tienen pendiente para el 2022 elevar el cálculo de la pensión en función a los 35 años cotizados en lugar de los 25 años actuales, con lo que se rebajará la cuantía de las pensiones de manera generalizada en un 5,45%. También tienen pendiente establecer la llamada “mochila austriaca” que vuelve a salvar a la Patronal del pago de indemnizaciones para tener despidos libres y gratuitos a costa de los derechos de trabajadores y trabajadoras.
La modificación de los porcentajes para el cálculo de la base reguladora, que se llevó a cabo en el 2011, perjudicó a toda la clase trabajadora, pero especialmente a las mujeres, con una carrera profesional más corta. Pues bien, es evidente que, una vez más, los firmantes del acuerdo dejan de lado las medidas que deberían aplicarse para reducir la brecha de género que existe en las pensiones. Ya el 8 de marzo volverán a su hipócrita discurso “feminista” que no se corresponde con los hechos.
II- CONCLUSIONES
• Esta reforma plantea graves recortes, que deben ser rechazados por toda la clase obrera con la lucha, tanto en la jubilación anticipada como los generados al sustituir el Factor de Sostenibilidad por el Mecanismo de Equidad Intergeneracional (MEI). Se da un cheque en blanco al Gobierno de turno para adoptar nuevas medidas en elementos como la edad de jubilación o el cálculo de las nuevas pensiones.
• Se abre la vía de la privatización de las pensiones con los PPE.
• Es necesario denunciar, una vez más, el Pacto de Toledo y su filosofía y, en consecuencia, todas las reformas y recortes que emanan del mismo y del mal llamado “diálogo social”, que viene funcionando como acompañante necesario para todos los recortes.
• En ningún caso dan entrada a las reivindicaciones que venimos defendiendo los sindicatos combativos y las asociaciones y plataformas de pensionistas como los más de 500.000 trabajadores con más de 40 años cotizados, y gravemente penalizados.
• El Tribunal de Cuentas ha cifrado la deuda del Estado con la Seguridad Social en 103.000 millones y que Economistas Frente a la Crisis, considera que esta deuda sobrepasa los 500.000 millones de euros. En este acuerdo se conforman con que se apoye a la Seguridad Social con 21.000 millones de euros.
III- REIVINDICACIONES
• Que no se aprueben nuevos recortes en las pensiones, y que se deroguen las reformas de 2011 y de 2013. Volver, por tanto, a la edad legal de jubilación a los 65 años, y luchar por la jubilación a los 60 años.
• No penalizar las jubilaciones anticipadas con, 35 años o más, de cotización.
• Derogación inmediata del Pacto de Toledo
• Derogación de todas las reducciones de cotizaciones sociales a los empresarios
• Pensión mínima igual al salario mínimo interprofesional (1200€)
• Derogar las Reformas Laborales de 2010 y 2012 que han aumentado el poder empresarial en la negociación colectiva, favoreciendo la extensión de la precariedad.
• Que las pensiones pasen a depender de los Presupuestos Generales del Estado.
• Crear empleo de calidad, con salarios dignos y derechos, ni precariedad, ni ETTs.
IV- LUCHA EN UNIDAD EN DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLICO DE PENSIONES
Desde Solidaridad Obrera alentamos la máxima unidad de plataformas de pensionistas y de sindicatos combativos para luchar contra esta reforma y sus nefastas consecuencias. Tenemos clara cuál es nuestra posición y también tenemos muy claro que hay unas plataformas que señalan a CCOO y UGT como responsables de esta puñalada a la clase obrera y otras que tratan de disimular esa responsabilidad metiendo a todos los sindicatos en el mismo saco. Pero esta lucha no es exclusiva de los pensionistas que hasta ahora han estado muy solos en esta lucha, si bien hay que reconocer su perseverancia y continuidad en la lucha en las calles de todas las ciudades y pueblos. Esta lucha es de toda la clase obrera, y los trabajadores y trabajadoras en activo tienen que hacerse responsables de la misma, ya que la pérdida de derechos en este terreno es nefasta para el futuro de todos y todas.
Por ello no debemos ceñirnos exclusivamente a salir a las calles a protestar, también debemos preparar la contestación en los puestos de trabajo con los consiguientes paros y huelgas contra los recortes que a todos nos afectan.
Madrid, agosto 2021
Comité Confederal de Solidaridad Obrera
CONTRA LA REFORMA DE LES PENSIONS (CATALÁ)
L’1 de juliol passat, les organitzacions del sistema CCOO i UGT, van signar la Reforma de les Pensions amb la Patronal CEOE i el Govern PSOE-UP. Reforma que recull les recomanacions del nefast Pacte de Toledo.
L’avantprojecte indica que el primer bloc de reforma de les pensions s’emmarca en el compliment de les recomanacions del Pacte de Toledo aprovades en el Congrés dels Diputats i també en el Pla presentat pel Govern de l’Estat PSOE a la Comissió Europea per a poder accedir als fons europeus PERTE, on es compromet a aplicar retallades en les pensions en dues fases. A més d’una nova reforma laboral.
Aquesta reforma és una nova retallada de les pensions sent una prolongació de la reforma de les pensions de 2011 signada pel Govern Zapatero, la CEOE i els sindicats CCOO i UGT que, entre altres barbaritats, va retardar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i va imposar el Factor de Sostenibilitat.
CONTINGUT DE L’ACORD
Els principals punts de l’acord són els següents:
1. Revaloració de les pensions en funció de l’IPC, per cinc anys
Durant els pròxims cinc anys, les pensions s’incrementaran cada any en funció de la inflació mitjana anual registrada al novembre de l’any anterior. D’aquesta manera pretenen capitalitzar la recuperació de la pujada de les pensions en funció de l’IPC, que havien guanyat amb la lluita als carrers les plataformes de pensionistes i que en la pràctica s’està fent cada any des dels pressupostos des de 2018. Passat el període de vigència de cinc anys, es revisarà aquesta revaloració.
2. Retallades en la jubilació anticipada
Modificació dels coeficients reductors
L’acord augmenta els coeficients reductors de la jubilació anticipada voluntària en diversos casos, que són els que suposen la major part de les jubilacions anticipades actuals: en els tres mesos anteriors a l’edat de jubilació ordinària i els mesos 24 i 23 anteriors. L’objectiu és retardar la jubilació anticipada, perdent per tant el seu caràcter.
Aplicació dels coeficients reductors sobre la pensió, i no sobre la base reguladora
Els coeficients reductors de la jubilació anticipada acorden que s’apliquin per primera vegada en la història sobre la quantia de la pensió, i no sobre la base reguladora com sempre s’ha fet. Això suposa que, es reduirà la pensió dràsticament durant tota la jubilació. Aquesta mesura pretén liquidar en la practica la possibilitat de jubilar-se anticipadament.
L’acord, amb l’habitual format de realitzar les retallades de les pensions de manera progressiva, planteja un període transitori de 10 anys començant amb efectes retroactius, a partir de gener de 2014 perquè l’entrada en vigor d’aquesta mesura sigui a partir de 2024. Sent il·legal sens dubte ja que amb aquest període transitori l’entrada en vigor hauria de ser l’any 2031.
3. Mecanisme d’equitat Inter generacional (el nou Factor de Sostenibilitat), xec en blanc per a retallar les pensions
Una de les mesures més greu i perillosa de l’acord és l’establiment del Mecanisme d’Equitat Inter generacional (MEI) que substituirà al Factor de Sostenibilitat.
La Disposició Addicional acordada assenyala que “en substitució del factor de sostenibilitat … s’establirà un mecanisme d’equitat Inter generacional que operarà a partir de 2027”.
Es dóna via lliure al Govern PSOE-UP perquè decideixi el contingut d’aquest mecanisme, ja que es recull que la seva concreció s’ha de fer abans del 15 de novembre de 2021, i si no hi ha acord el govern el regularà, per a incorporar-lo al projecte de llei de reforma de les pensions.
El MEI dóna al govern de torn la possibilitat d’aplicar retallades en “els paràmetres principals del sistema”, és a dir, en el càlcul de la pensió, en l’edat de jubilació o en la revaloració de les pensions.
Per als signants és necessari “recuperar el plantejament de 2011, davant el “problema” que suposarà “la jubilació de la generació del baby boom i l’augment de l’esperança de vida”:
• Cal recordar que els acords en 2011 va ser, textualment, el següent: “a partir de 2027 els paràmetres fonamentals del sistema es revisaran per les diferències entre l’evolució de l’esperança de vida als 67 anys de la població l’any en què s’efectuï la revisió i l’esperança de vida als 67 anys en 2027. Aquestes revisions s’efectuaran cada 5 anys, utilitzant les previsions realitzades pels organismes oficials competents”. És a dir, el Factor d’Estabilitat es va formular com un mecanisme automàtic d’ajust de les pensions. S’habilitava al govern perquè retalli les (noves) pensions si augmenta l’esperança de vida. Si l’expectativa és viure més anys es retallen els ingressos mensuals.
4. Noves reduccions de les cotitzacions socials
S’ha demostrat fins a l’avorriment que la política de reduir cotitzacions socials a l’hora de crear ocupació, només serveix per a augmentar els beneficis empresarials. No obstant això, en aquest acord plantegen noves reduccions en les bonificacions socials, en el cas de treballadors i treballadores de més de 65 anys, així com la reducció de 75% de la cotització per IT en majors de 62 anys.
5. Plans de Pensions d’Empresa
Els PPE que denominem Plans Privats d’Empresa, són una altra de les vies privatitzadores del sistema de pensions públiques que dóna abundants beneficis als sindicats CCOO i UGT i als bancs (Santander i BBVA). A nivell d’Euskadi ELA i LAB fan el mateix, a través de les Entitats de Previsió Social Voluntària EPSV
Tracten d’introduir aquests plans en els convenis col·lectius, sobretot de les grans empreses, establint dues classes de treballadors, els que tinguin un Pla d’Empresa i els que no. És clar que és una mesura antiobrera, sent els únics beneficiaris els sindicats del sistema i els bancs, que tots els anys repartiran una miqueta del tant per cent del posat pels treballadors d’aquest PPE. Els treballadors, una vegada arribada la seva edat de jubilació, tindran un nombre de punts que depenent de la cotització aconseguida en els fons d’inversió especulatius tindran un valor o un altre. En cap cas tindran una paga cada mes de manera vitalícia, és a dir. la resta de la seva vida. Aquests PPE com es veu no són tals, sinó una estafa com la de l´estampeta de CCOO-UGT i bancs.
6.Temes pendents de desenvolupar
Queden aspectes pendents de desenvolupar. Alguns d’ells de molt de perill, perquè sentint les declaracions de Unai Sordo, secretari de CCOO, molt ens temem que pretenguin liquidar la pensió de viduïtat de futur. Vergonya de buròcrata que reivindica la pèrdua de drets i conquestes, mentre que segueix en la indefinició més absoluta el desenvolupament dels Convenis especials per a persones cuidadores del Sistema de Dependència.
Així mateix, tenen pendent per al 2022 elevar el càlcul de la pensió en funció als 35 anys cotitzats en lloc dels 25 anys actuals, amb el que es rebaixarà la quantia de les pensions de manera generalitzada en un 5,45%. També tenen pendent establir l’anomenada “motxilla austríaca” que torna a salvar a la Patronal del pagament d’indemnitzacions per a tenir acomiadaments lliures i gratuïts a costa dels drets de treballadors i treballadores.
La modificació dels percentatges per al càlcul de la base reguladora, que es va dur a terme en el 2011, va perjudicar a tota la classe treballadora, però especialment a les dones, amb una carrera professional més curta. Doncs bé, és evident que, una vegada més, els signants de l’acord deixen de costat les mesures que haurien d’aplicar-se per a reduir la bretxa de gènere que existeix en les pensions. Ja el 8 de març tornaran al seu hipòcrita discurs “feminista” que no es correspon amb els fets.
II- CONCLUSIONS
• Aquesta reforma planteja greus retallades, que han de ser rebutjats per tota la classe obrera amb la lluita, tant en la jubilació anticipada com els generats en substituir el Factor de Sostenibilitat pel Mecanisme d’Equitat Inter generacional (MEI). Es dóna un xec en blanc al Govern de torn per a adoptar noves mesures en elements com l’edat de jubilació o el càlcul de les noves pensions.
• S’obre la via de la privatització de les pensions amb els PPE.
• És necessari denunciar, una vegada més, el Pacte de Toledo i la seva filosofia i, en conseqüència, totes les reformes i retallades que emanen del mateix i del mal anomenat “diàleg social”, que ve funcionant com a acompanyant necessari per a totes les retallades.
• En cap cas donen entrada a les reivindicacions que venim defensant els sindicats combatius i les associacions i plataformes de pensionistes com els més de 500.000 treballadors amb més de 40 anys cotitzats, i greument penalitzats.
• El Tribunal de Comptes ha xifrat el deute de l’Estat amb la Seguretat Social en 103.000 milions i que Economistes Enfront de la Crisi, considera que aquest deute sobrepassa els 500.000 milions d’euros. En aquest acord es conformen que es faci costat a la Seguretat Social amb 21.000 milions d’euros.
III- REIVINDICACIONS
• Que no s’aprovin noves retallades en les pensions, i que es deroguin les reformes de 2011 i de 2013. Tornar, per tant, a l’edat legal de jubilació als 65 anys, i lluitar per la jubilació als 60 anys.
• No penalitzar les jubilacions anticipades amb, 35 anys o més, de cotització.
• Derogació immediata del Pacte de Toledo
• Derogació de totes les reduccions de cotitzacions socials als empresaris
• Pensió mínima igual al salari mínim interprofessional (1200€)
• Derogar les Reformes Laborals de 2010 i 2012 que han augmentat el poder empresarial en la negociació col·lectiva, afavorint l’extensió de la precarietat.
• Que les pensions passin a dependre dels Pressupostos Generals de l’Estat.
• Crear ocupació de qualitat, amb salaris dignes i drets, ni precarietat, ni ETTs.
IV- LLUITA EN UNITAT EN DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS
Des de Solidaritat Obrera encoratgem la màxima unitat de plataformes de pensionistes i de sindicats combatius per a lluitar contra aquesta reforma i les seves nefastes conseqüències. Tenim clara com és la nostra posició i també tenim molt clar que hi ha unes plataformes que assenyalen a CCOO i UGT com a responsables d’aquesta punyalada a la classe obrera i altres que tracten de dissimular aquesta responsabilitat ficant a tots els sindicats en el mateix sac. Però aquesta lluita no és exclusiva dels pensionistes que fins ara han estat molt sols en aquesta lluita, si bé cal reconèixer la seva perseverança i continuïtat en la lluita als carrers de totes les ciutats i pobles. Aquesta lluita és de tota la classe obrera, i els treballadors i treballadores en actiu han de fer-se responsables d’aquesta, ja que la pèrdua de drets en aquest terreny és nefasta per al futur de tots i totes.
Per això no hem de cenyir-nos exclusivament a sortir als carrers a protestar, també hem de preparar la contestació en els llocs de treball amb els consegüents aturs i vagues contra les retallades que a tots ens afecten.
Madrid, agost 2021
Comitè Confederal de Solidaritat Obrera
